ÚLTIMES NOTICIES

lunes, 29 de octubre de 2007

¡Felicidades!


Hace ya algunos fines de semana se casaron en Cinctorres dos grandes personas que nos han enseñado muchos de los valores que, a día de hoy, son los cimientos de nuestro grupo de trabajo. Por eso y por muchas cosas más queremos darles desde nuestro blog la más sincera enhorabuena y desearles toda la felicidad del mundo y que sus proyectos más inmediatos se hagan pronto realidad. Esperamos a Roser con muchas ganas y estamos asiosos de tenerla ya aquí con nosotros. Ahora a disfrutar de vuestro viaje y de los bonitos recuerdos que dejan los momentos que pasamos juntos. ¡mil felicidades!

En Cictorres, y el día de la "fiesta nacional" jejeje, enarbolamos la bandera de la amistad, la diversión y, sobre todo, el buen yantar, que puso a prueba las fuerzas del más pintao.... arroces, jamon, sidra, jamon, fabada, jamon, cochinillo, jamon.......... he dicho que comimos jamón??? Vivan los novios!!!!!


Por la noche, fiesta guateque años 60, 70, 80, donde pudimos sacar a la luz, bajo los disfraces y tupes, nuestros más primitivos instintos... Ricardo destacó con un espectacular pa.... pantalón acampanado...



Después Pedró, nos demostró sus progresos en el manejo de la "guitarra ibérica" dándonos un maravilloso recital de punteo...


Como buen guateque que era... no faltó de na..... vino hasta el mismísimo Elvis!!!!
















... Además, la organización muy buen, eh? Isabel tenía a mano el telefono y... si algo faltaba, llamaba al 11-8-11 y allí acudía para lo que hiciera falta...jejejejjej.... En fin... un fuerte abrazo a todos aquellos que llevamos a dieta desde aquel dia!!!!!

jueves, 18 de octubre de 2007

Enric SVA! Fins prompte amic


Què collons Enric, que molt bé!! Ha arribat l´hora de l´acomiadament, que prompte ens veurem... De tu només esperem que no canvies... gens ni una mica... i si ho fas.... fes-ho tan sols a millor. Trobarem a faltar ben segur eixe despilfarro de somriures i bons moments que en fas a cada moment compartit... eixes idees (bones moltes) que ens han espentat (i algunes espantat jajajaj), cap a un camí incert i inesperat que no sabem on anirà a parar, però que ja ens ha farcit de moltes satisfaccions.... Ara es moment de viure, caminar, fer realitat els somnis que n´has alimentat durant tot aquest temps... Esperem pugues viure del conte, o del contact, o de gigoló si la cosa no ix com esperaves, jejejeje. Esperem de tot cor que disfrutes molt i que continues, allà on estigues, conjugant el verb que millor conjugues: ENRIQUIR.

Conten els contes que en un poble vivia un famos buscador de tresors conegut baix el nom de....

Estimat amic... que et trobes no amb una, sinó amb moltes llàgrimes d´alegria.

Un fort abraç i ens veiem després!!!

Lo que ha unido Burgos....que no lo separe Gorliz...

I així començà tot...projectes, obsesions....vamos lo que ve a ser un grup de treball...Burgos i les seues músiques del Món ens van eclipsar una setmaneta...i quina setmaneta...
Es veia clar que al final del túnel hi havia una eixida...dis-li túnel, dis-li darbuka...A Burgos, quan no era de nit era de dia i a l'inrevés, nose, una cosa molt curiosa...però ambtacte no atenia ni a horaris ni a tendencies...sempre des del principi fins que les forces aguantaren...Mira!!! un contacontes....mueve reketemueve!!! ajajajajajaja supose que copiar i millorar....és un pas...que se'ns veu el plumero!!!!
i ben parits i ben alimentats...aquesta convenció s'ha acabat..i encara que molt bé per a uns...per a altres no tant...Aja!!! Así que eras invencible eh!! Superman de pakotilla...dorm angelet dorm...que tot el que t'espera....

jueves, 11 de octubre de 2007

Conte llegit Vs Conte contat (i restaurat)

Ahir per la nit Enric i jo vam gaudir d´una divertida vetlada de contacontes a "El Duende". En aquesta ocasió els narradors van ser Carles Cano i Llorenç Giménez, dos dels millors contacontes de la Comunitat, i que van fer les delícies del reduït auditori, amb un repertori de contes tradicionals, contes en vers, poemes, passant pel desenvolupament d´un trinomi fantàstic (amor?cucaracha?coche? No hi ha problema!!), i acabant amb acudits; dels bons i dels roïns, però tots d´allò més divertit...Risoteràpia???

Una de les coses que més admire dels contadors d´històries (dels bons), a banda del ventall de recursos que en tenen per tal d´atraure l´atenció dels espectadors, la capacitat d´improvisació, o la dosi de bon humor amb la qual doten les seues històries, trobe que radica a la riquesa dels detalls i els matissos, de les descripcions, dels camins sorprenents i alternatius que van prenent els arguments, les aclaracions innecessàries i destarifades, les comparacions, la evocació dels sentiments dels personatges.... que fan eixa història única i irrepetible per a qui l´escolta, encara que l´haja llegida en un parell d´ocasions, com va resultar en el meu cas amb el conte de "la princesa muda" o "la princesa silenciosa". Un conte "restaurat", embellit i pulit per tal de regalar la nostra ànima i el nostre enteniment...

Crec que seria una bona idea tornar a llegir molts dels contes que alguna vegada m´han agradat però que mai no havia pensat en "restaurar", i amb la convicció de fer-los més rics, més hermosos, més captivadors...

... I la setmana que ve, ens han recomanat anar a veure a "Trencaclosques"... Anem??

miércoles, 3 de octubre de 2007

Contacontes a València

Vos he pegat l´entrada que Antoni Navarro (assessor de l´àmbit lingüístic del CEFIRE de Sagunt) ha penjat justament hui al seu blog. Informació important al voltant de les sessions de contacontes al Cafe de "El Duende":

"Fa un parell d'anys un grup de professors i contacontes col·laborem en la confecció del blog de Contacontes del café de "El Duende". Ho fem de manera complatament altruïsta, perquè volem... per l'utopia de veure com un local on la diversitat és sempre respectada i valorada continua viu, pel plaer de retrobar-nos cada dimecres amb la gent que encara creu que els projectes col·lectius són possibles.

Pel Duende treuen cap, cada setmana, algun dels contadors valencians més coneguts com Llorenç Giménez, Carles Cano, Anna Ballester, Domingo Chinchilla, Susu Benítez, Vicent Cortés o Vicent Adell de Rodamóns Teatre. I el que és més estimulant, de vegades, hi apareixen amics i amigues dels contadors que estan de pas per la ciutat de València. Els estils són molt diferents i fa goig escoltar contes de tota mena, des de la més pura tradició oral, la recreació dels contes clàssics, o fins a l'oralització dels contes més literaris.

Volem aprofitar per invitar-vos a donar una volta pel Café de El Duende (Carrer Túria 62) i gaudir de la paraula contada. Avui Jeremy Williams."

lunes, 1 de octubre de 2007

"D´allò que rebosa al cor, parla la boca" I Ching


"Quina classe de misteri es aquella que fa que el simple fet de contar històries es convertisca en una passió, que un esser humà siga capaç de morir per ella; morir de fam, de fred o el que siga, amb la finalitat de fer una cosa que no es pot veure ni tocar i que, al cap i a la fi, ben mirat, no serveix per a res?" Aquesta pregunta mai me l´havia plantejada, i he de dir que tampoc és meua. Gabriel Garcia Màrquez, al seu llibre "Com es conta un conte", aprofundeix en el procés creador de les històries que ens fan viure altres vides, visitar altres mons i inclús altres realitats... Des de l´escola pense que estem assistint a un intent de recuperar la narració oral com a canal de comunicació, transmissió de valors i com a vehicle de, entre altres coses, el foment de la lectura... Nosaltres l´any passat vam tindre l´oportunitat de tocar tangencialment el mon del contacontes, i per sort poguerem desenvolupar un parell, amb resultats veritablement possitius. "El contacontes de Relato i Retahílo" o "Malabaralandia" van esdevenir una grata sorpresa per a nosaltres, cosa que ens ha motivat cap a la recerca del proper contacontes... Si en teniu ganes de llegir històries feu clic a aquesta meravellosa recopilació... i si en teniu ganes de compartir-ne algún... enviu-lo al nostre correu ambtacte@hotmail.com.