Ahir per la nit Enric i jo vam gaudir d´una divertida vetlada de contacontes a "El Duende". En aquesta ocasió els narradors van ser Carles Cano i Llorenç Giménez, dos dels millors contacontes de la Comunitat, i que van fer les delícies del reduït auditori, amb un repertori de contes tradicionals, contes en vers, poemes, passant pel desenvolupament d´un trinomi fantàstic (amor?cucaracha?coche? No hi ha problema!!), i acabant amb acudits; dels bons i dels roïns, però tots d´allò més divertit...Risoteràpia???
Una de les coses que més admire dels contadors d´històries (dels bons), a banda del ventall de recursos que en tenen per tal d´atraure l´atenció dels espectadors, la capacitat d´improvisació, o la dosi de bon humor amb la qual doten les seues històries, trobe que radica a la riquesa dels detalls i els matissos, de les descripcions, dels camins sorprenents i alternatius que van prenent els arguments, les aclaracions innecessàries i destarifades, les comparacions, la evocació dels sentiments dels personatges.... que fan eixa història única i irrepetible per a qui l´escolta, encara que l´haja llegida en un parell d´ocasions, com va resultar en el meu cas amb el conte de "la princesa muda" o "la princesa silenciosa". Un conte "restaurat", embellit i pulit per tal de regalar la nostra ànima i el nostre enteniment...
Crec que seria una bona idea tornar a llegir molts dels contes que alguna vegada m´han agradat però que mai no havia pensat en "restaurar", i amb la convicció de fer-los més rics, més hermosos, més captivadors...
... I la setmana que ve, ens han recomanat anar a veure a "Trencaclosques"... Anem??
Una de les coses que més admire dels contadors d´històries (dels bons), a banda del ventall de recursos que en tenen per tal d´atraure l´atenció dels espectadors, la capacitat d´improvisació, o la dosi de bon humor amb la qual doten les seues històries, trobe que radica a la riquesa dels detalls i els matissos, de les descripcions, dels camins sorprenents i alternatius que van prenent els arguments, les aclaracions innecessàries i destarifades, les comparacions, la evocació dels sentiments dels personatges.... que fan eixa història única i irrepetible per a qui l´escolta, encara que l´haja llegida en un parell d´ocasions, com va resultar en el meu cas amb el conte de "la princesa muda" o "la princesa silenciosa". Un conte "restaurat", embellit i pulit per tal de regalar la nostra ànima i el nostre enteniment...
Crec que seria una bona idea tornar a llegir molts dels contes que alguna vegada m´han agradat però que mai no havia pensat en "restaurar", i amb la convicció de fer-los més rics, més hermosos, més captivadors...
... I la setmana que ve, ens han recomanat anar a veure a "Trencaclosques"... Anem??
No hay comentarios:
Publicar un comentario