Què collons Enric, que molt bé!! Ha arribat l´hora de l´acomiadament, que prompte ens veurem... De tu només esperem que no canvies... gens ni una mica... i si ho fas.... fes-ho tan sols a millor. Trobarem a faltar ben segur eixe despilfarro de somriures i bons moments que en fas a cada moment compartit... eixes idees (bones moltes) que ens han espentat (i algunes espantat jajajaj), cap a un camí incert i inesperat que no sabem on anirà a parar, però que ja ens ha farcit de moltes satisfaccions.... Ara es moment de viure, caminar, fer realitat els somnis que n´has alimentat durant tot aquest temps... Esperem pugues viure del conte, o del contact, o de gigoló si la cosa no ix com esperaves, jejejeje. Esperem de tot cor que disfrutes molt i que continues, allà on estigues, conjugant el verb que millor conjugues: ENRIQUIR.
Conten els contes que en un poble vivia un famos buscador de tresors conegut baix el nom de....
Estimat amic... que et trobes no amb una, sinó amb moltes llàgrimes d´alegria.
Un fort abraç i ens veiem després!!!
2 comentarios:
Qué bons! Sóc un companyer vostre de carrera (més bé, anava un any darerre) i he vist la pàgina, les bolos que heu fet i sou uns cracks. A més, ja fa anys que seguixc als SVATERS. Supose que em coneixereu. Estem en contacte.
Gonzalo....cabro.....m`acaves de ficar els pels...pero.....tiesos com una...buff...gracies per ser com sou...wait for me...I will improve myself...ara, al vostre costat...tot va genial...ja tinc ganes...
Publicar un comentario